martes, 18 de junio de 2013

ENXARXATS: EL VALENCIÀ EN BLOGS



Els alumnes de 2n i 3r d’ESO del nostre institut han estat enxarxats en valencià. Com podeu veure han escrit un munt d’entrades i comentaris en aquest blog: ens han contat les seues preferències musicals, cinematogràfiques, literàries, diverses reflexions… Ens han permés conéixer-los un poc més en aspectes no acadèmics i han establert entre ells un diàleg que, en molts casos, de segur els ha permés ampliar els seus coneixements.
Però encara hi ha més: l’alumnat de 3r ha anat més enllà i s’ha aventurat a escriure el seu propi blog! Sí, ja són uns bloggers experimentats! Des d’ací vull donar-los l’enhorabona perquè són molts els que han treballat amb il·lusió per fer-se aquest espai personal en la xarxa, i sobretot perquè hi ha blogs molt ben fets i que, de segur, us poden interessar. Ací us deixe els enllaços perquè els pugueu consultar:

De 3r A:

De 3r B:

https://mail-attachment.googleusercontent.com/attachment/?ui=2&ik=dc756b7d0c&view=att&th=13f56fddf0adb9ae&attid=0.1&disp=inline&realattid=1438178641344870887-1&safe=1&zw&saduie=AG9B_P88huegsLmbq8OARXB6GoHx&sadet=1371554127340&sads=MAppQSndZsZTlArkMtL8NOJn0m4&sadssc=1
De 3r C:


 Ada

viernes, 14 de junio de 2013

Homòfobia: NO HO PERMETES

Homòfobia: Fa referencia a l'aversió obsessiva contra homes o dones homosexuals.

AÇÓ TAN SOLS ÉS UNA DEFINICIÓ.

Moltes persones no saben què és la homofòbia. És el sentiment que tenen moltes persones en detriment de les persones homosexuals. La seua opinió és que les persones homosexuals són ''males'' per a la societat.
Aquest col·lectiu (per anomenar-lo d'alguna manera) no està format només per gent major, el jóvens no es queden curts. Moltes discriminen a aquestes persones, que han acabat amb depressió, problemes d'autoestima i fins i tot suicidant-se per aquestes persones.

Açò, són solament algunes conseqüències d'aquesta discriminació, molta gent pensa que no té molta importancia, però, com es sentiran aquestes persones? que faran sabent que qualsevol día, en qualsevol situació podrà passar alguna cosa? Crec que la homofòbia hauria ser erradicada en 100%
No tot són paraules, també són fets. 
-Es calcula que cada dos dies una persona homosexual es assassinada per actes vinculats a l'homofobia.
-Amnistia Internacional denuncia que en més de 70 països perseguixen els homosexuals i en 8 són conemnats a la pena de mort.

NO HO PERMETES
 
María Gómez

Maitre Gims

Belén García
Maitre Gims
Raper francés que va nàixer el 6 de maig de 1986(27 anys) a Kmshasa, Repúblique 
 Democràtique de Congo.Inline image 1
No és molt conegut però ami m'agrada la seua cançò J'me tire del seu àlbum Subliminal.
Aquesta cançò va ser publicada el 15 de març és el 1r single, que ocupa el lloc número 1 en els millors itunes la primera setmana.
El vídeo va ser llançat el 10 d'abril.
He escollit aquesta cançó perquè la vaig escoltar a França, em pareix molt pegadissa i té un ritme que m'agrada.
La seua discografia:
20-05-13-Subliminal.
2006-Per als que dormen amb els ulls oberts.
https://docs.google.com/file/d/0B6FO2QAX8BkneHlMOFpVQVdpLTA/edit
[Refrain]
J'me tire, me demande pas pourquoi j'suis parti sans motif
Parfois je sens mon cœur qui s'endurcit
C'est triste à dire mais plus rien n'm'attriste
Laisse-moi partir loin d'ici
Pour garder l'sourire, je me disais qu'y'a pire
Si c'est comme ça, bah fuck la vie d'artiste
Je sais qu'ça fait cliché d'dire qu'on est pris pour cible
Mais j'veux l'dire juste pour la rime

[Pont]
J'me tire dans un endroit où j'serai pas l'suspect
Après j'vais changer d'nom comme Cassius Clay
Un endroit où j'aurai plus besoin d'prendre le mic'
Un endroit où tout l'monde s'en tape de ma life

[Refrain]

[Couplet]
Si j'reste, les gens me fuiront sûrement comme la peste
Vos interviews m'ont donné trop d'maux d'tête
La vérité c'est que j'm'auto-déteste
Faut qu'j'préserve tout c'qu'il me reste
Et tous ces gens qui voudraient prendre mon tél'
Allez leur dire que j'suis pas leur modèle
Merci à ceux qui disent "Meu-gui on t'aime
Malgré ta couleur ébène"

[Pont]

[Refrain]

[Outro]
J'suis parti sans mentir, sans me dire
"Qu'est-ce que j'vais devenir ?"
Stop ! Ne réfléchis plus, Meu-gui
Stop ! Ne réfléchis plus, vas-y !
Parti sans mentir, sans me dire
"Qu'est ce que j'vais devenir ?"
Stop ! Ne réfléchis plus, Meu-gui
Stop ! Ne réfléchis plus, vas-y !

[Refrain]

 

Sempre al teu costat, Hachiko



Jorge Solera 

Sempre al teu costat, Hachiko

Sempre al teu costat, Hachiko, és una pel·lícula dramátic estadounidens  de 2009 basada en la història real del pacífic gos japonés, Hachiko. És un remake de la pel·lícula japonesa de 1987, Hachiko Monogatari. La pel·lícula está dirijida per Lasse Hallström, escrita per Stephen P. Lindsey, i protagonitzada per Richard Gere, Joan Allen i Sarah Roemer.
Va ser estrenada al Japó, el 8 de d'agost de 2009. Als Estats Units el film és va projectar en l'Film Festival Internacional de Seattle el 13 de juny del MATEIX any. És va estrenar a Estats Units el 18 de desembre de 2009
File:Hachiko.JPG
 

















Foto real de Hachiko, en estat d'avançada  edat.
Argument:
La pel·lícula Comença a l'època present, on vàries alumnes realitzen una narració oral sobre a els Seus herois favorits a la classe. Un dels alumnes, Ronnie (Kevin DeCoste) Comença a explicar la història de Hachiko: el gos del seu avi. La trama retrocedeix a El Temps mb un cadell de Raça Akita criat per un monjo budista al Japó és portat per encarregar a Estats Units, però la gàbia on estava l'animal cau del portamaletes del vehicle que el transportava i s'extravía a l ' estació d'ferrocarrils on el professor Parker Wilson (Richard Gere) el Troba vagant. De sobte Wilson no TRIGA en sentir captivat per l'animal i Decideix emportarse'l a casa Després de la negativa del controlador de l'estació, Carl (Jason Alexander) de quedar-se'l, un vegada a casa, és Troba también Amb la negativa de Cate, la seva dona, a mantenir l'càrrecs (Joan Allen).
Al matí següent, Parker s'espera que algun ca reclami l'animal perdut, però no rep contestacions, per la qual es el porta amb si a la feina on Ken Fujiyoshi (Cary-Hiroyuki Tagawa) tradueix el símbol del cadell com 'Hachi', per que Decideix posarle de nom Hachi. De passada, Ken asenyala que a els dues estan destinats a quedar junts. De tornada a casa, Parker intenta jugar amb Hachi, però l'animal no mostra cap interès, Mentre a els observa, Cate rep la trucada d'algun ca que vol adoptar l'càrrecs, sense embarg, a ver el vincle que Uneix Parker amb Hachi, Decideix quedar·se al cadell.
anys més trigar, Hachi i Parker han desenvolupat una amistat indestructible, sense embarg, el propietari continua perplex per la negativa del gos a fer coses habituals per l'susdit animal com anar a portar una pilota, despres de comentar amb Ken, aquest li diu que Hachi només anaria a per aquesta pilota per un motiu especialment. Una dema, Parker és marxa al treball i Hachi li segueix fins a l'estació negant·se a tornar fins que a Parker no li queda altre remei que tornar a casa i fermentació trigar a treball, aquesta matexa tarda, Hachi intueix l'arribada del su amo i torna a l'estació des on li espera amb paciència, finalment, Parker decideix que el ca li acompanyi a l'estació, aixi tots els dies. Fins que un dia, Hachi és negat a acompanyar, per la qual cosa Parker decideix anar sense ell, tot així el gos acaba donant·li caça mentre porta la seva pilota per a sorpresa de Parker que acaba jugant amb ell per primera vegada durant una estona ; però, l'home comença a preocupar·se per arribar trigar a la feina i dona per finalitzat el joc i se'n va malgrat a els lladrucs de l'animal. Aquest mateix dia, a Parker a treball pateix un aturada cardiorespiratòria que li causa la mort en plena classe.
Mentre el ca segueix esperant l'arribada del tren; però Parker no mostra senyals de vida, malgrat tot, un Hachi roman a l'estació durant diverses hores fins que el gendre Parker es l'emporta. No obstant això s'escapa de casa per tornar l'endemà a l'estació i quedar·servei de recursos humans. Durant el dia i la nit. A mesura que passa el temps, Cate veuen la casa i el gos és va a viure amb la seva filla Andy, la qual ha format una familia juntament amb Michael amb qui acabin d'tenir un nedar, Ronnie. Aixi i tot, un Hachi torna a escapar i troba el camí de la Seva vella casa; però l'habitar altra família decideix anar·se'n a viure a l'estació sobrevivint gràcies al menjar que li Dóna Jess, un venedor ambulant de frankfurts amb el qual Parker tenia una amistat.
Mentre espera l'arribada del su amo, Hachi comença a dormir sota els vagons d'un tren avariat i al cap del temps crida l'atenció d'un reporter que entrevista als cercles pròxims a Parker. Els anys passen i Hachi segueix esperant, d'altra banda, Cate visita la tomba del su difunt marit en coneix a Ken, hi diu haver pasado una dècada. En passar per l'estació, la dona es sorprenent de ver a Hachi al mateix lloc en un estat brut, vell i cada vegada més feble i que fins i tot malgrat que els hi anys no passen en galledes, el ca segueix esperant. Despres ficar al llit·s'a qui temps enrere era su gos, Cate Decideix seure al su costat-i esperar el següent tren. A casa, Cati li parla a su Nét Ronnie (ja amb deu anys) de Hachi i de la relació qualit que va tenir con el su avi mort, aquesta mateixa nit, Hachi segueix en su mateix lloc on jeu a terra i s'adorm Profundament per última vegada mentre somia amb Parker, del qual te una visió d'ell en què l'anima anar con el su amo just abans que els hi seus esperits ascendeixin al cel.
De tornada a la classe, Ronnie finalitza la seva narració afegint als seus companys que Hachi serà per sempre su heroi paper su amor i lleialtat. En sortir del col·legi aquesta mateixa tarda, Ronnie va a casa mentre camina con el su propi cadell de Akita, el qual te de nom Hachi i con el qual caminin el mateix camí que dia rere dia van seguir su avi amb l'anterior Hachi.
Abans d'arribar a els crèdits finals, un cortineta revela que el veritable Hachiko va néixer a Odate el 1923 i que després de la mort del su amo: el Dr Hidesaburo Ueno en 1925, aquest tornava a l'estació de Shibuya on el gos va esperar dia després dia fins a la seva defunció en 1934. Després del final de la cortineta apareix una foto d'una estàtua erigida a Hachi en una de les entrades de l'estació.

CANT HOLD US (MACKLEMORE)

 CANT HOLD US (MACKLEMORE)
Aquesta és una cançó que m´agrada molt, perquè em recorda al viatge
que vam fer amb l´institut a França.
Em recorda perquè els francesos ens la van ensenyar a ballar-la un dia
a nosaltres, els espanyols.
Nosaltres, els espanyols vam anomenar-la “ LA CANÇÓ DEL VIATGE “.
Ara us diexe la lletra de la cançó i un vídeo.
Return of the Mack, get up! what it is, what it does, what it is, what it isn’t
Looking for a better way to get up out of bed
Instead of getting on the internet and checking a new hit me
Get up!fresh out pimp strut walking, little bit of humble, little bit
of cautious
Somewhere between like rocky and cosby sweatergang nope nope y’all can’t copy
Yup. Bad, moonwalking, this here, is our party, my posse's been on broadway,
And we did it, our way.
Grown music, I shed my skin and put my bones into everything I record to it
And yet I’m on~
Let that stage light go and shine on down, got that Bob Barker suit
game and plinko in my style.
Money, stay on my craft and stick around for those pounds,
But I do that to pass the torch and put on for my town
Trust me. On my I-N-D-E-P-E-N-D-E-N-T shit hustler,
Chasing dreams since I was 14 with the four track bussing halfway
cross that city with the backpack, fat cat, crushing

labels out here,
Nah they can’t tell me nothing
We give that to the people,
Spread it across the country
Labels out here,
Nah they can’t tell me nothing
We give it to the people,
Spread it across the country

Can we go back, this is the moment
Tonight is the night, we’ll fight till it’s over
So we put our hands up like the ceiling can’t hold us
like the ceiling can’t hold us
Can we go back, this is the moment
Tonight is the night, we’ll fight till it’s over
So we put our hands up like the ceiling can’t hold us
like the ceiling can’t hold us

nah, can I kick it? thank you. yeah I'm so damn grateful.
I grew up, really wanted gold fronts
But that’s what you get when wu tang raised you
Find More lyrics at www.sweetslyrics.com
Y’all can’t stop me, go hard like I got an 808 in my heart beat
And I’m eating at the beat like you gave a little speed to a great
white shark on shark week
Raw. Tell me go up. Gone!
deuces goodbye. I got a world to see, and my girl she wanna see Rome,
Ceasar make you a believer. nah I never ever did it for a throne.
that validation comes from giving it back to the people. nah sing a
song and it goes like
Raise those hands, this is our party
We came here to live life like nobody was watching
I got my city right behind me
If I fall, they got me, learn from that failure gain humility and then
we keep marching ourselves

Can we go back, this is the moment
Tonight is the night, we’ll fight till it’s over
So we put our hands up like the ceiling can’t hold us
like the ceiling can’t hold us
Can we go back, this is the moment
Tonight is the night, we’ll fight till it’s over
So we put our hands up like the ceiling can’t hold us
like the ceiling can’t hold us

na na na na na na na na
and all my people say
x4

Ma-kle-more

Can we go back, this is the moment
Tonight is the night, we’ll fight till it’s over
So we put our hands up like the ceiling can’t hold us
like the ceiling can’t hold us
Can we go back, this is the moment
Tonight is the night, we’ll fight till it’s over
 So we put our hands up like the ceiling can’t hold us
like the ceiling can’t hold us.
http://www.youtube.com/watch?v=Wdk9Nex_4e8


 Andrea Flor García

Blue Jeans

Blue Jeans
Blue Jeans ès el psudònim del nom Francisco de Paula fernández. Ès un escritor de Sevilla. Blue Jeans ès va fer famós pel  llibre "Canciones para Paula".  Aquest llibre al principi tan sols es podia llegir en internet, però després que tanta gent els llegira va ser publicat en paper. "Canciones para Paula" és el primer llibre d'una trilogia, ¿Sabes que te quiero?" i "Callame con un beso" son els altres dos llibres. Blue Jeans ha tornat amb el llibre  "Buenos días princesa" i amb la segona part "No sonrías que me enamoro". tots els llibres que ha escrit  tracten sobre la vida dels adolescents. de moment tan sols m'he llegit el primer i el segon llibre i us vaig a contar un petit resum sobre el llibbre: 
Paula ès una xica de 16anys a punt de complir 17. Es veu inmersa en un triangle amorós. Ella forma part d'un grup anomenat "Las sugus", les seues amigues del grup també tindran alguns problemes que aniran solucionant durant tot el llibre, però no tots els problemes  se solucionaren  en aquest llibre.

Laura Amorós Hernández 2ºB
 
https://mail-attachment.googleusercontent.com/attachment/?ui=2&ik=dc756b7d0c&view=att&th=13f296e3680337c9&attid=0.1&disp=inline&realattid=f_hhqc9pra0&safe=1&zw&saduie=AG9B_P88huegsLmbq8OARXB6GoHx&sadet=1371206410308&sads=mL_ntmnJiQCvpbZNxBwyGzwlVGw   https://mail-attachment.googleusercontent.com/attachment/?ui=2&ik=dc756b7d0c&view=att&th=13f296e3680337c9&attid=0.2&disp=inline&realattid=f_hhqcg33j3&safe=1&zw&saduie=AG9B_P88huegsLmbq8OARXB6GoHx&sadet=1371206427243&sads=xbIVn3HlZP4ssN5JCqXwKQWax6k 
https://mail-attachment.googleusercontent.com/attachment/?ui=2&ik=dc756b7d0c&view=att&th=13f296e3680337c9&attid=0.3&disp=inline&realattid=f_hhqcgopw4&safe=1&zw&saduie=AG9B_P88huegsLmbq8OARXB6GoHx&sadet=1371206453061&sads=a-_t-25N_6-J5LAw14gnVPS8i24  https://mail-attachment.googleusercontent.com/attachment/?ui=2&ik=dc756b7d0c&view=att&th=13f296e3680337c9&attid=0.4&disp=inline&realattid=f_hhqckjqc3&safe=1&zw&saduie=AG9B_P88huegsLmbq8OARXB6GoHx&sadet=1371206478087&sads=OX2KEdVKw6Ren1XMqIl74pRXY6k

Fairy oak

Aitana Anselmi
Fairy oak  és el meu llibre preferit,  jo el vaig llegir l’any passat  i  m’ha  agaradat molt, perqué és un llibre ple d’amor, de màgia i d’ intriga. És un llibre que tracta de la amistat, la força de dues germanes, i de…l’enemic.
Aquest llibre es una trilogia:
*      El Secreto de las Gemelas
*      El Encanto de la Oscuridad
*      El Poder de la Luz
Després d’aquesta trilogia vénen quatre llibres més:
*       El Capitan Grisam y El Amor,
*       Los hechiceros Días de Shirley.
*       Flox de los colores.
*       Adiós, Fairy Oak.
*       Però l’escrítora Elisabetta Gnone ha escrit un altre llibre nou el  12 d’abril de 2012.
*      Un año en Fairy Oak, el diario de Vainilla y Pervinca
Imágenes integradas 1Imágenes integradas 2