Els alumnes de 2n i 3r d’ESO del nostre institut han estat enxarxats en
valencià. Com podeu veure han escrit un munt d’entrades i comentaris en aquest
blog: ens han contat les seues preferències musicals, cinematogràfiques, literàries,
diverses reflexions… Ens han permés conéixer-los un poc més en aspectes no acadèmics
i han establert entre ells un diàleg que, en molts casos, de segur els ha permés
ampliar els seus coneixements.
Però encara hi ha més: l’alumnat de 3r ha anat més enllà i s’ha aventurat
a escriure el seu propi blog! Sí, ja són uns bloggers experimentats! Des d’ací
vull donar-los l’enhorabona perquè són molts els que han treballat amb il·lusió
per fer-se aquest espai personal en la xarxa, i sobretot perquè hi ha blogs
molt ben fets i que, de segur, us poden interessar. Ací us deixe els enllaços
perquè els pugueu consultar:
Homòfobia: Fa referencia a l'aversió obsessiva contra homes o dones homosexuals.
AÇÓ TAN SOLS ÉS UNA DEFINICIÓ.
Moltes persones no saben què és la homofòbia. És el
sentiment que tenen moltes persones en detriment de les persones
homosexuals. La seua opinió és que les persones homosexuals són
''males'' per a la societat.
Aquest col·lectiu (per anomenar-lo d'alguna manera) no
està format només per gent major, el jóvens no es queden curts. Moltes
discriminen a aquestes persones, que han acabat amb depressió, problemes
d'autoestima i fins i tot suicidant-se per aquestes persones.
Açò, són solament algunes conseqüències d'aquesta
discriminació, molta gent pensa que no té molta importancia, però, com
es sentiran aquestes persones? que faran sabent que qualsevol día, en
qualsevol situació podrà passar alguna cosa? Crec que la homofòbia
hauria ser erradicada en 100%
No tot són paraules, també són fets.
-Es calcula que cada dos dies una persona homosexual es assassinada per actes vinculats a l'homofobia.
-Amnistia Internacional denuncia que en més de 70 països perseguixen els homosexuals i en 8 són conemnats a la pena de mort.
[Refrain] J'me tire, me demande pas pourquoi j'suis parti sans motif Parfois je sens mon cœur qui s'endurcit C'est triste à dire mais plus rien n'm'attriste Laisse-moi partir loin d'ici
Pour garder l'sourire, je me disais qu'y'a pire Si c'est comme ça, bah fuck la vie d'artiste Je sais qu'ça fait cliché d'dire qu'on est pris pour cible Mais j'veux l'dire juste pour la rime
[Pont] J'me tire dans un endroit où j'serai pas l'suspect Après j'vais changer d'nom comme Cassius Clay Un endroit où j'aurai plus besoin d'prendre le mic' Un endroit où tout l'monde s'en tape de ma life
[Refrain]
[Couplet] Si j'reste, les gens me fuiront sûrement comme la peste Vos interviews m'ont donné trop d'maux d'tête La vérité c'est que j'm'auto-déteste Faut qu'j'préserve tout c'qu'il me reste
Et tous ces gens qui voudraient prendre mon tél' Allez leur dire que j'suis pas leur modèle Merci à ceux qui disent "Meu-gui on t'aime Malgré ta couleur ébène"
[Pont]
[Refrain]
[Outro] J'suis parti sans mentir, sans me dire "Qu'est-ce que j'vais devenir ?" Stop ! Ne réfléchis plus, Meu-gui Stop ! Ne réfléchis plus, vas-y ! Parti sans mentir, sans me dire
"Qu'est ce que j'vais devenir ?" Stop ! Ne réfléchis plus, Meu-gui Stop ! Ne réfléchis plus, vas-y !
Sempre al teu costat, Hachiko, és una pel·lícula dramátic estadounidensde 2009 basada en la història real del
pacífic gos japonés, Hachiko. És un remake de la pel·lícula japonesa de 1987, Hachiko
Monogatari. La pel·lícula
está dirijida per Lasse Hallström, escrita per Stephen P. Lindsey, i
protagonitzada per Richard Gere, Joan Allen i Sarah Roemer.
Vaserestrenadaal Japó, el 8 de d'agost de2009. AlsEstatsUnitsel film ésvaprojectarenl'Film
Festival Internacionalde Seattleel 13de juny delMATEIXany. Ésvaestrenar aEstatsUnitsel 18de
desembre de2009
Foto real de Hachiko, en estat d'avançadaedat.
Argument:
La pel·lícula Comença a l'època present, on vàries alumnes realitzen una narració
oral sobre a els Seus herois favorits a la classe. Un dels alumnes, Ronnie
(Kevin DeCoste) Comença a explicar la història de Hachiko: el gos del seu avi.
La trama retrocedeix a El Temps mb un cadell de Raça Akita criat per un monjo
budista al Japó és portat per encarregar a Estats Units, però la gàbia on
estava l'animal cau del portamaletes del vehicle que el transportava i
s'extravía a l ' estació d'ferrocarrils on el professor Parker Wilson (Richard
Gere) el Troba vagant. De sobte Wilson no TRIGA en sentir captivat per l'animal
i Decideix emportarse'l a casa Després de la negativa del controlador de
l'estació, Carl (Jason Alexander) de quedar-se'l, un vegada a casa, és Troba
también Amb la negativa de Cate, la seva dona, a mantenir l'càrrecs (Joan
Allen).
Al matí següent, Parker s'espera que algun ca reclami l'animal perdut, però
no rep contestacions, per la qual es el porta amb si a la feina on Ken
Fujiyoshi (Cary-Hiroyuki Tagawa) tradueix el símbol del cadell com 'Hachi', per
que Decideix posarle de nom Hachi. De passada, Ken asenyala que a els dues
estan destinats a quedar junts. De tornada a casa, Parker intenta jugar amb Hachi,
però l'animal no mostra cap interès, Mentre a els observa, Cate rep la trucada
d'algun ca que vol adoptar l'càrrecs, sense embarg, a ver el vincle que Uneix
Parker amb Hachi, Decideix quedar·se al cadell.
anys més trigar, Hachi i Parker han desenvolupat una amistat indestructible,
sense embarg, el propietari continua perplex per la negativa del gos a fer
coses habituals per l'susdit animal com anar a portar una pilota, despres de
comentar amb Ken, aquest li diu que Hachi només anaria a per aquesta pilota per
un motiu especialment. Una dema, Parker és marxa al treball i Hachi li segueix
fins a l'estació negant·se a tornar fins que a Parker no li queda altre remei
que tornar a casa i fermentació trigar a treball, aquesta matexa tarda, Hachi
intueix l'arribada del su amo i torna a l'estació des on li espera amb
paciència, finalment, Parker decideix que el ca li acompanyi a l'estació, aixi
tots els dies. Fins que un dia, Hachi és negat a acompanyar, per la qual cosa
Parker decideix anar sense ell, tot així el gos acaba donant·li caça mentre
porta la seva pilota per a sorpresa de Parker que acaba jugant amb ell per
primera vegada durant una estona ; però, l'home comença a preocupar·se per
arribar trigar a la feina i dona per finalitzat el joc i se'n va malgrat a els
lladrucs de l'animal. Aquest mateix dia, a Parker a treball pateix un aturada
cardiorespiratòria que li causa la mort en plena classe.
Mentre el ca segueix esperant l'arribada del tren; però Parker no mostra
senyals de vida, malgrat tot, un Hachi roman a l'estació durant diverses hores
fins que el gendre Parker es l'emporta. No obstant això s'escapa de casa per
tornar l'endemà a l'estació i quedar·servei de recursos humans. Durant el dia i
la nit. A mesura que passa el temps, Cate veuen la casa i el gos és va a viure
amb la seva filla Andy, la qual ha format una familia juntament amb Michael amb
qui acabin d'tenir un nedar, Ronnie. Aixi i tot, un Hachi torna a escapar i troba
el camí de la Seva vella casa; però l'habitar altra família decideix anar·se'n
a viure a l'estació sobrevivint gràcies al menjar que li Dóna Jess, un venedor
ambulant de frankfurts amb el qual Parker tenia una amistat.
Mentre espera l'arribada del su amo, Hachi comença a dormir sota els vagons
d'un tren avariat i al cap del temps crida l'atenció d'un reporter que
entrevista als cercles pròxims a Parker. Els anys passen i Hachi segueix
esperant, d'altra banda, Cate visita la tomba del su difunt marit en coneix a
Ken, hi diu haver pasado una dècada. En passar per l'estació, la dona es sorprenent
de ver a Hachi al mateix lloc en un estat brut, vell i cada vegada més feble i
que fins i tot malgrat que els hi anys no passen en galledes, el ca segueix
esperant. Despres ficar al llit·s'a qui temps enrere era su gos, Cate Decideix
seure al su costat-i esperar el següent tren. A casa, Cati li parla a su Nét
Ronnie (ja amb deu anys) de Hachi i de la relació qualit que va tenir con el su
avi mort, aquesta mateixa nit, Hachi segueix en su mateix lloc on jeu a terra i
s'adorm Profundament per última vegada mentre somia amb Parker, del qual te una
visió d'ell en què l'anima anar con el su amo just abans que els hi seus
esperits ascendeixin al cel.
De tornada a la classe, Ronnie finalitza la seva narració afegint als seus companys
que Hachi serà per sempre su heroi paper su amor i lleialtat. En sortir del col·legi
aquesta mateixa tarda, Ronnie va a casa mentre camina con el su propi cadell de
Akita, el qual te de nom Hachi i con el qual caminin el mateix camí que dia
rere dia van seguir su avi amb l'anterior Hachi.
Abans d'arribar a els crèdits finals, un cortineta revela que el veritable
Hachiko va néixer a Odate el 1923 i que després de la mort del su amo: el Dr
Hidesaburo Ueno en 1925, aquest tornava a l'estació de Shibuya on el gos va
esperar dia després dia fins a la seva defunció en 1934. Després del final de
la cortineta apareix una foto d'una estàtua erigida a Hachi en una de les
entrades de l'estació.
CANT HOLD US (MACKLEMORE)
Aquesta és una cançó que m´agrada molt, perquè em recorda al viatge
que vam fer amb l´institut a França.
Em recorda perquè els francesos ens la van ensenyar a ballar-la un dia
a nosaltres, els espanyols.
Nosaltres, els espanyols vam anomenar-la “ LA CANÇÓ DEL VIATGE “.
Ara us diexe la lletra de la cançó i un vídeo.
Return of the Mack, get up! what it is, what it does, what it is, what it isn’t
Looking for a better way to get up out of bed
Instead of getting on the internet and checking a new hit me
Get up!fresh out pimp strut walking, little bit of humble, little bit
of cautious
Somewhere between like rocky and cosby sweatergang nope nope y’all can’t copy
Yup. Bad, moonwalking, this here, is our party, my posse's been on broadway,
And we did it, our way.
Grown music, I shed my skin and put my bones into everything I record to it
And yet I’m on~
Let that stage light go and shine on down, got that Bob Barker suit
game and plinko in my style.
Money, stay on my craft and stick around for those pounds,
But I do that to pass the torch and put on for my town
Trust me. On my I-N-D-E-P-E-N-D-E-N-T shit hustler,
Chasing dreams since I was 14 with the four track bussing halfway
cross that city with the backpack, fat cat, crushing
labels out here,
Nah they can’t tell me nothing
We give that to the people,
Spread it across the country
Labels out here,
Nah they can’t tell me nothing
We give it to the people,
Spread it across the country
Can we go back, this is the moment
Tonight is the night, we’ll fight till it’s over
So we put our hands up like the ceiling can’t hold us
like the ceiling can’t hold us
Can we go back, this is the moment
Tonight is the night, we’ll fight till it’s over
So we put our hands up like the ceiling can’t hold us
like the ceiling can’t hold us
nah, can I kick it? thank you. yeah I'm so damn grateful.
I grew up, really wanted gold fronts
But that’s what you get when wu tang raised you
Find More lyrics at www.sweetslyrics.com
Y’all can’t stop me, go hard like I got an 808 in my heart beat
And I’m eating at the beat like you gave a little speed to a great
white shark on shark week
Raw. Tell me go up. Gone!
deuces goodbye. I got a world to see, and my girl she wanna see Rome,
Ceasar make you a believer. nah I never ever did it for a throne.
that validation comes from giving it back to the people. nah sing a
song and it goes like
Raise those hands, this is our party
We came here to live life like nobody was watching
I got my city right behind me
If I fall, they got me, learn from that failure gain humility and then
we keep marching ourselves
Can we go back, this is the moment
Tonight is the night, we’ll fight till it’s over
So we put our hands up like the ceiling can’t hold us
like the ceiling can’t hold us
Can we go back, this is the moment
Tonight is the night, we’ll fight till it’s over
So we put our hands up like the ceiling can’t hold us
like the ceiling can’t hold us
na na na na na na na na
and all my people say
x4
Ma-kle-more
Can we go back, this is the moment
Tonight is the night, we’ll fight till it’s over
So we put our hands up like the ceiling can’t hold us
like the ceiling can’t hold us
Can we go back, this is the moment
Tonight is the night, we’ll fight till it’s over
So we put our hands up like the ceiling can’t hold us
like the ceiling can’t hold us. http://www.youtube.com/watch?v=Wdk9Nex_4e8
Blue Jeans ès el psudònim del nom Francisco de Paula fernández. Ès un escritor de Sevilla.Blue Jeans ès va fer famós pel llibre "Canciones para Paula".
Aquest llibre al principi tan sols es podia llegir en internet, però
després que tanta gent els llegira va ser publicat en paper. "Canciones para Paula" és el primer llibre d'una trilogia, ¿Sabes que te quiero?" i "Callame con un beso" son els altres dos llibres. Blue Jeans ha tornat amb el llibre "Buenos días princesa" i amb la segona part "No sonrías que me enamoro".
tots els llibres que ha escrit tracten sobre la vida dels adolescents.
de moment tan sols m'he llegit el primer i el segon llibre i us vaig a
contar un petit resum sobre el llibbre:
Paula ès una xica de
16anys a punt de complir 17. Es veu inmersa en un triangle amorós. Ella
forma part d'un grup anomenat "Las sugus", les seues amigues del grup
també tindran alguns problemes que aniran solucionant durant tot el
llibre, però no tots els problemes se solucionaren en aquest llibre.
Aitana Anselmi Fairy oak és el meu llibre preferit, jo el vaig llegir l’any passat i m’ha agaradat molt, perqué és un llibre ple d’amor,
de màgia i d’ intriga. És un llibre que tracta de la amistat, la força de dues
germanes, i de…l’enemic. Aquest llibre es una trilogia:
El Secreto de las Gemelas
El Encanto de la Oscuridad
El Poder de la Luz
Després d’aquesta trilogia vénen quatre
llibres més:
El Capitan Grisam y El Amor,
Los hechiceros Días de Shirley.
Flox de los colores.
Adiós, Fairy Oak.
Però l’escrítora Elisabetta Gnone ha
escrit un altre llibre nou el 12 d’abril de 2012.
Un año en
Fairy Oak, el diario de Vainilla y Pervinca
